Còdols prohibits

Començo el dia llegint alguns diaris digitals, i quan a arribo a l'e-notícies m'he de fregar els ulls dues vegades. Hi llegeixo que el nostre estimat Tripartit està preparant una llei per regular la pesca on vol prohibir "picar sobre les aigües" i "llençar-hi pedres" perquè els peixos no s'espantin.
Miro el calendari, i encara no és dia 28, amb la qual cosa això no és cap broma. Tampoc ho era la notícia d'ahir, la voluntat de regular les velocitats a les autopistes podent-les reduir a 40km/h en alguns trams. O aquella revisió del Codi Civil Català en què es proposa que els pares d'un nen adoptat, han de dir-li que és adoptat quan aquest compleixi 12 anys al marge de si és convenient o no.

L'altre dia a l'assemblea extraordinària del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ens informaven que en els darrers dos anys s'han aprovat 20 lleis importants que afecten profundament als arquitectes. Tinc la sensació que hi ha una bulímia legisladora, fer lleis, i més lleis que arribin a definir com ens hem de comportar en tots els aspectes de la nostra vida, tal com si fóssim canalla de guarderia que no té senderi. Un dels problemes colaterals de tot plegat, és un augment exasperant de tràmits burocràtics i de costos per poder tirar endavant qualsevol iniciativa.

Seria bo que els parlaments només podessin legislar un nombre determinat de lleis a l'any, les imprescindibles, les importants, les que ajuden a estructurar la societat i fer-la més justa. La resta del temps els hi donaria vacances.

Toponímia mutilada

Em pensava que la febre estava localitzada entre Sant Pere R. i Sant Sadurní A. , però anant amunt i avall, del Penedès a l'Empordà, he descobert amb estupefacció que la malaltia s'ha extés per tot el país.

De cop i volta hem patit una transformació misteriosa, sobretot a les carreteres de la Generalitat, que ha convertit la feina de conduir en un gran joc de pistes. Els pobles i ciutats de bona part de Catalunya han perdut el seu cognom, i aquest ha estat substituït per una inicial majúscula seguida d'un punt. Possiblement s'ha guanyat visibilitat però la confussió és absoluta ja que s'han mutilat els noms, i reduit el territori a una simplificació inexplicable.

Per exemple ara tenim La Bisbal E. , Santa Maria P. , La Roca V. , la Pobla C. , Sant Quintí M. , Cassà S. , Montornès V. , Riudellots S. , Maçanet S. , Sant Antoni V. , Vilanova V. , Santa Maria M. ... La llista continuaria amb desenes de noms que s'han vist reduïts de cop i volta.

M'encantaria conèixer el geni que ha pensat la fabulosa idea de mutilar la toponímia del país, i el geni que ha acceptat tirar-ho endavant. No vull ni pensar la morterada de calers que haurà costat canviar-ho tot.

Quin país, no té remei!