Itàlia 2013

Vist al perfil facebook del web Indiexplosion

Bramante, Michelangelo, Bernini... i Déu!

El dilluns 11 de febrer el Papa Benet XVI va comunicar en llatí, urbi et orbe, la seva abdicació. Aquell vespre, un fotògraf de l'agència ANSA, l'Alessandro di Meo, va fer una foto carregada de simbolisme, amb un llamp engolit per la cúpula del Vaticà.

En el món de la immediatesa on vivim, les imatges i els textos es digereixen amb una rapidesa indigesta, envelleixen i s'obliden sepultades per l'actualitat nerviosa. Veient la imatge de l'Alessandro di Meo, un es pregunta si hi ha hagut manipulació digital, o la paciència del fotògraf ha tingut recompensa. M'agradaria pensar que la tempesta sobre el cel de Roma d'un vespre de febrer, ens va regalar una poderosa iconografia que, com les bones obres d'art, té diversos nivells de lectura.

Auschwitz, 68 anys.

Avui, fa 68 anys que els primers soldats soviètics travessaven les portes de l'infern, i descobrien horroritzats del què és capaç l'home. Avui fa 68 anys que Auschwitz va ser alliberat.

L'aire que queda dins

Article del Jordi Badia, arquitecte de l'estudi BAAS, sobre la greu amenaça que suposa per a l'arquitectura la Llei de Serveis Professionals.

diari Ara, dimecres 9 de gener de 2013

L'aire que queda dins

Deia Lao Tse, 600 anys abans de Crist, que l'arquitectura no són les quatre parets i el sostre sinó l'aire que queda dins. De vegades convé recordar-ho per no caure en el parany de confondre la qualitat de l'arquitectura amb la bellesa de la seva aparença. Tal com deia Sert, un dels nostres arquitectes més universals, "l'arquitectura crea escenaris per a la vida".

El valor dels tancaments no es redueix, doncs, a la seva mera missió de limitar, definir i suportar, sinó que per la seva forma, els seus valors cromàtics i la seva textura poden no tan sols aïllar-nos de l'exterior sinó anar més enllà i acollir-nos, creant una certa atmosfera vital. D'aquesta manera, doncs, el que és essencial és precisament allò que no es construeix, l'espai que queda atrapat. Els edificis esdevenen, quan els entenem d'aquesta manera, una successió de buits habitats on tenen lloc les activitats humanes i on es relacionen.

És quan parlem de ciutat que aquest concepte pren més sentit, ja que les ciutats que ens agraden, aquelles on ens agrada passejar i viure, s'han construït amb l'espai públic com a element protagonista, el carrer i la plaça. El buit urbà, allò que no es construeix, es converteix d'aquesta manera en l'element que dota de personalitat i activitat aquestes ciutats, el lloc on la comunitat ciutadana es relaciona i on s'ubiquen les botigues i els bars, les biblioteques i els centres de salut, les esglésies i els ajuntaments. Carrers i places, els buits, són, doncs, el que caracteritza el fet urbà, i configuren en relacionar-se entre ells el passeig com a activitat intrínsecament ciutadana i de relació amb l'entorn.

Els arquitectes, per la nostra formació humanística, som els que tradicionalment hem sigut responsables de la tasca de dissenyar aquests buits i convertir-los en llocs agradables on viure. Tot això em ve al cap al voltant de l'esborrany que s'ha filtrat de l'avantprojecte de llei de serveis professionals, on es proposa que els enginyers puguin projectar i signar a partir d'ara els projectes d'arquitectura residencials, docents i religiosos, amb la justificació que si un enginyer és competent per projectar una edificació, ho ha de ser per projectar-les totes independentment de l'ús que hagin de tenir. Crec que el ministeri d'Economia, que promou aquesta nova llei, confon l'arquitectura amb les parets que la contenen.

Quin és l'objectiu d'aquesta llei? ¿Millorar la qualitat de l'arquitectura on vivim i on els nostres fills s'eduquen i de l'espai públic de les nostres ciutats? No ho crec pas. L'esborrany es marca objectius més prosaics, com la millora de la competitivitat i la reducció de marges en els preus dels projectes, de manera que això suposi una millora en l'ocupació i la productivitat. Però a ningú se li escapa que les conseqüències d'aquesta llei quant a ocupació per als arquitectes seran terribles i quant a la qualitat de les nostres ciutats també.

Fa temps que els arquitectes estem morint en silenci. Tothom sap que és el gremi que pateix de manera més sagnant les conseqüències d'aquesta crisi salvatge, i la llei en qüestió serà l'estocada que acabarà d'enfonsar-lo, en un entorn on hi ha més del 50% dels arquitectes a l'atur. La liberalització dels projectes d'arquitectura que proposa l'esborrany no es dóna ni a França, ni a Alemanya, ni en la majoria de països europeus, i per tant aquesta no en pot ser l'excusa. Els enginyers construiran edificis sòlids i econòmics, però intueixo que no perdran gaire temps fent mil maquetes per veure quina és la peça que encaixa millor en un indret característic, o dibuixant amb paciència les textures interiors d'un edifici per imaginar-ne els efectes en la vida dels seus habitants. Els enginyers construeixen parets i sostres, però se'ls escapa l'aire que queda dins.

Aquesta llei és molt matussera, i de ben segur que no millorarà les dades d'ocupació ni tampoc la qualitat de l'arquitectura al nostre país. Hi deuen haver altres objectius que se m'escapen, però ja podem afanyar-nos a independitzar-nos d'aquest estat que ens va llastrant i ens porta cap al fons fins a ofegar-nos.

Mentrestant, i com que la llei no s'atura aquí i obre també la liberalització a altres gremis com els advocats i els farmacèutics, jo proposaria als redactors que seguint amb aquesta lògica de millora de la competitivitat i estalvi econòmic la propera operació de maluc del rei Joan Carles la faci un veterinari. Seria una magnífica manera d'exemplificar l'esperit liberal d'aquest govern i estalviar costos en una professió, la de rei, gens competitiva.

h i v e r n

hivern - inverno - winter - invierno - hiver

divendres 21 de desembre - solstici d'hivern

12:11 del migdia (11.11 UTC)

el Montmagastre (la Noguera) / Montmagastre hill (Noguera's county)

Us heu trobat mai un nacionalista? (Bertold Brecht)

publicat i llegit a La lamentable

Publiquem aquest petit conte del gran Bertold Brecht que el nostre col·laborador Jaume Fabre ha trobat casualment en alemany, i l’ha traduït al català. És una troballa extraordinària per explicar l’actual moment de Catalunya.
 

Us heu trobat mai un nacionalista?

Es diu que l’amor i l’odi estan molt aprop l’un de l’altre.

És vàlid això també per a l’amor i l’odi a la pàtria?

Potser coneixeu ja la següent història o potser fins i tot coneixeu al senyor K.

El senyor K. no considerava necessari viure en un país concret.

Deia: “Puc passar gana a tot arreu”.

Però un dia, quan anava per un carrer estret de la ciutat en la qual ell vivia, que havia estat ocupada per un país enemic, va trobar-se de cara un oficial enemic i aquest el va obligar a baixar de la vorera.

El senyor K. el va deixar passar i en el mateix instant va adonar-se que odiava aquell home i no només a aquell home sinó també a tot el país al que pertanyia l’oficial.

“¿Per quina raó jo m’he convertit en aquest instant en un nacionalista?”, es va preguntar.

“Perquè m’he topat amb un nacionalista”, va ser la única resposta que va saber trobar.

Bertold Brecht


———————–
Publicació original:

Und Sie, sind Sie schon einmal einem Nationalisten begegnet?

Man sagt, daß Liebe und Haß nahe beieinander stehen.

Gilt das auch für Vaterlandsliebe und Vaterlandshaß?

Vielleicht kennen Sie die folgende Geschichte schon oder vielleicht kennen Sie sogar Herrn K.?

Herr K. hielt es nicht für nötig, in einem bestimmten Land zu leben.

Er sagte: “lch kann überall hungern”.

Eines Tages aber ging er durch eine Stadt, die vom Feind des Landes besetzt war, in dem er lebte.

Da kam ihm ein feindlicher Offizier entgegen und zwang ihn, vom Bürgersteig hinunterzugehen.

Herr K. machte Platz, und in demselben Augenblick bemerkte er, daß er diesen Mann haßte und nicht nur diesen Mann: sondern das ganze Land, zu dem der Offizier gehörte.

“Wodurch bin ich in diesem Augenblick Nationalist geworden?” fragte er sich.

“Weil ich einem Nationalisten begegnet bin”, war die einzige Antwort, die er finden konnte.

Bertold Brecht

Cel de l'Urgell

VIIa Biennal d'Art - Obra sobre paper

divendres 26
- 8 vespre
inauguració i entrega dels premis
concert amb l'Enric Alegre Perdiu Grouse Band


dissabte 27
- matí de 12 a 2

- tarda de 6 a 8
per tot el recorregut,
actuacions musicals dels alumnes de l'Escola de l'Alt Penedès i de l'escola M. Dolors Calvet de Vilafranca


diumenge 28
- de 12 a 2
recorregut guiat per a nens i nenes

Sentimentalisme i passió

pregunta
Su recomendación para vivir mejor.

resposta
Elimina de tu vida todo sentimentalismo y procura que te domine la pasión.




entrevista al Félix de Azúa a Filosofía Hoy

Europa, Nobel de la Pau

 Plantu, 1992

La Unió Europea ha estat guardonada amb el premi Nobel de la Pau. És un reconeixement per als països que s'han posat d'acord per bastir una institució comuna i democràtica, i que han aconseguit que després de segles de guerres i conflictes per tot el continent, visquéssim tots en pau.

Tardor

tardor

autumn

autunno

otoño

automne

dissabte 22 setembre

14.49 UTC (15.49)

padiglione del Venezuela (1953-56)

Carlo Scarpa

Giardini della Biennale- Venècia

Shana Tovah 5773

bon any a tots els qui ho celebren aquest setembre!
foto de la Dominique Tomasov Blinder

Antònia Font, "Vostè és aquí"

nota publicada al Facebook oficial dels Antònia Font

Antònia Font publicarà el seu nou àlbum, "Vostè és aquí", el pròxim 9 d'octubre. Divendres el quintet mallorquí el preestrenarà al Mercat de Música Viva de Vic.

El vuitè àlbum d’Antònia Font es titularà “Vostè És Aquí” i es publicarà el pròxim 9 d’Octubre, auto editat pel propi grup a través de Robot Innocent Companyia Discogràfica. Divuit mesos desprès de donar a llum el primer disc d’or de la seva carrera, “Lamparetes” (2011), el quintet mallorquí ja ha deixat enllestit un nou treball, que aquest mateix divendres, 14 de setembre, preestrenaran en directe al Teatre L’Atlàntida de Vic en el marc del Mercat de Música Viva.

Experimentant amb els límits del format cançó però sense abdicar del pop, Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra i composició), Jaume Manresa (teclats), Joan Roca (baix) i Pere Manel Debon (bateria) han volgut reflectir una sèrie de conceptes musicals que habitualment queden fora del cànon per articular la proposta més sincera de la seva trajectòria. Amb distribució física de Discmedi i digital de The Orchard, “Vostè és aquí” és un viatge en tres etapes pel seu intransferible univers on es combinen gèneres, tradicions i fins i tot llengües.

Un disc cent per cent Antònia Font que el grup interpretarà íntegrament en el concert de divendres, una cita sorprenent i absolutament inexcusable.

Pre Estrena del nou àlbum:

14-09-12 / 21:00 hores

Teatre Atlàntida de Vic (MMVV)

11 de setembre

arc de triomf de l'entrada del Castel Nuovo (1452-1471), a Nàpols

"Així heu (hem) de voler Catalunya,
Políticament, lliure,
Socialment, justa,
Econòmicament pròspera,
i Espiritualment gloriosa."

Francesc Macià

Marxa de torxes

No entenc la proliferació de les marxes de torxes la nit del 10 a l'11 de setembre, i que es fan per tot el país.

Ningú recorda quins règims van impulsar el seu ús polític durant el sXX? Cada cop que en veig imatges, m'entristeix molt.

Seria hora de buscar noves maneres de manifestar-se, amb un esperit reivindicatiu ben allunyat dels pitjors malsons del sXX, i acabar d'una vegada per totes amb aquestes marxes.

Suïssa

Dissabte 28 em van convidar a un dels concerts a la fresca que es celebren les nits de juliol a Sant Quintí de Mediona. Em van dir que el grup que tocava aquella nit feien jazz, que els músics eren locals, i poca cosa més. Anava amb un cert escepticisme a escoltar-los, i el primer que em va sobtar en arribar a la plaça del Sol va ser la joventut de tots els músics (després he sabut, per exemple, que el bateria tan sols té 17 anys). No era jazz, però les cançons que anaven tocant eren molt bones, ben construides, brillants en algunes fases, tot i que la sonorització del cantant no era la més adient per un espai a l'aire lliure.

El que era un quartet a la primera part (teclats, bateria, guitarra i baix), es va convertir en una geometria variable de músics a la segona (afegint un trombó de vares, una trompeta, un saxo, una excel·lent veu femenina...). I si, la segona va ser una jam session impressionant, lliure, divertida, emocionant... que es va allargar més de dues hores. Van tocar molts clàssics del jazz, com una excel·lent versió del "Watermelon man" del gran Hancock, desprenent una energia meravellosa entre tots els músics.

El grup base, el de la primera part, es diu Suïssa, i són l'evolució d'un altre grup quintinenc, la Carpa Juanita. Al seu myspace, la Carpa Juanita es defineix com "En l’harmonia de les seves cançons hi destaquen clares influències Aràbiques i Balcàniques, les quals es barrejen amb ritmes que van des del reggae, ska, rock fins la salsa i la cumbia."  Suïssa, però, és una altra història, que mira cap el món anglosaxó, amb pinzellades de diverses influències. Tot i la joventut dels seus integrants, la seva maduresa musical en interpretació i composició, és molt important. 

Tinc ganes d'escoltar tranquil·lament la seva maqueta o el que tinguin gravat. Són un grup a seguir, prometen molt!

IVA: del 8 al 21% hi ha un increment del 162,5%

La lletra petita, sempre la lletra petita. Després del rebombori del dimecres, i la presentació del divendres, arriben les sorpreses en forma de Boletín Oficial del Estado, amb la temuda i covarda lletra petita.

Resulta que la majoria dels ives culturals, que estaven al 8%, passaran al 21%, o sigui un increment de 13 punts d'una sola tacada.

Aquest increment en temes percentuals vol dir que l'IVA d'entrades de teatre o cine, d'exposicions, i d'activitats culturals s'incrementarà un 162,5% . Ho escric en lletres perquè costa de creure-s'ho, "cent seixanta dos coma cinc per cent". Una barbaritat

IVA: del 18 al 21% hi ha un increment del 16,66%

Massa vegades he escoltat i llegit aquests dies que l'IVA s'incrementarà un 3%, del 18 al 21%. Del 18 al 21 no hi ha un increment del 3%, ben al contrari, el primer dia de setembre l'IVA pujara un 16,66%.

MITJÓ - Mostra de titelles a Riudebitlles

divendres 13, divendres 20 i dissabte 21 de juliol,
a Sant Pere de Riudebitlles (el Penedès)

Escriure a mà

El diari alemany Bild va publicar el dia 27 de juny una portada escrita a mà. Amb aquest fet insòlit reivindicava l'escriptura manual, i es lamentava que ordinadors, telèfons i impressores havien arraconant la cal·ligrafia. 

Fa un grapat d'anys reconeixia bona part dels meus amics a través de la seva cal·ligrafia. Amb unes poques paraules escrites en un full de paper en tenia prou per saber qui hi havia darrere aquells mots. Però avui en dia m'és molt complicat identificar-los a través de la seva lletra, i em sap greu que aquesta manera de conèixer-nos s'hagi anat difuminant amb el temps.

Quan conec algú intento que m'escrigui algunes paraules o m'ensenyi anotacions, i és que crec que les lletres van molt lligades a la manera de ser de cadascú, a l'estat d'ànim de cada moment.

És per tot això que ahir vaig somriure quan vaig llegir una nota amb instruccions per als nens d'un casal d'estiu, escrita a mà amb una bonica cal·ligrafia. No sé si les monitores ho van escriure a mà perquè no tenien un ordinador a prop o com a homenatge a les cal·ligrafies arraconades per telèfons i ordinadors.