dimecres, de febrer 17, 2010

Adéu, partits polítics!

Adéu partits polítics, que una vegada vau ser instrument de transformació i avui ho sou de manutenció. Adéu, perquè us heu convertit en màquines amorfes de gestió sense ideologia. Adiós, perquè només prometeu allò que vol sentir la gent. Perquè us heu convertit en un trust que defensa els seus propis interessos i no els seus votants. Adéu, aparells aparatosos, que heu pervertit la vostra organització, cada vegada més blindada i burocràtica. Adéu, perquè tots esteu tacats per un finançament tèrbol i il·legal. Good-bye, per haver perdut l’ètica buscant desficiosament l’aritmètica. Agur, per recol·lectar addictes en lloc d’afins, fidels en lloc de fidedignes, empleats en lloc de col·legues.
Adieu, perquè el vostre corporativisme us deslegitima. Adeus, perquè tots elaboreu el mateix programa electoral pensat per acontentar tothom, i que sabeu perfectament que no complireu. Adéu, perquè només us distingeix la prioritat de subsistir i només us preocupa què diran els mitjans de comunicació.
Auf Wiedersehen, perquè tenir militants ja és una aberració anacrònica i premonitòria. Adéu, perquè, des dels vostres despatxos, sempre us assabenteu tard i malament del que passa al carrer. Adéu, perquè no sou exemple de transparència ni de renovació. Adéu, perquè encara seguiu elegint el vostre líder amb el 95% dels vots.
Adéu, perquè en pro de l’eficiència heu cancel·lat el debat i la discrepància. Adéu, perquè cada vegada esteu més lluny de la gent i més a prop entre vosaltres. Ciao ciao, perquè us espanta la gent que destaca i preferiu entre les vostres files mediocres. Adéu, perquè feu pudor de ranci i de tancat. Perquè us defenseu entre vosaltres a costa del ciutadà, segrestant-lo de la política. Au revoir, perquè intenteu silenciar altres organitzacions socials i moviments polítics que no podeu manipular i us van prenent terreny.
Adéu, estimats partits polítics, us esteu carregant la democràcia que un dia vau ajudar a forjar. Sens dubte vau ser útils, gràcies pels serveis prestats, però el segle XXI us diu adéu, sense nostàlgia.

Juli Capella
El Periódico
17 de febrer de 2010

divendres, de febrer 12, 2010

Dones cridant


Foto de Pietro Masturzo que ha guanyat el prestigiós World Press Photo 2009 on es veuen dones als terrats de Teheran cridant contra Ahmadineyad.

diumenge, de febrer 07, 2010

Flor d'ametller

Quan els dies s'allarguen i el sol escalfa més, començo a buscar les primeres flors d'ametller que valentes s'avancen al bon temps. Aquest matí hem estat caminant pels volts de Sant Pere, per la riera, pujant i baixant els turons, per vinyes podades i llaurades, sota oliveres pentinades, olorant el romaní. A la zona de Torroja hem vist un parell d'ametllers totalment borronats, i un grapat de flors blanquíssimes que s'obrien sota el cel blau d'hivern. És el primer senyal de que el cicle natural segueix el seu camí, i amb ell la vida flueix cap a l'esclat de la primavera.

dimarts, de febrer 02, 2010

Lost i el "Vol 714 a Sidney"

Avui dimarts s'estrena la 6ª i darrera temporada de Lost, on s'hi ha de donar resposta als molts enigmes de l'accident en una misteriosa illa del Pacífic del vol 816 de Sidney a Los Angeles.
Vaig començar a veure la sèrie tard però n'estic totalment enganxat, he vist les cinc temporades en molt poc temps i se'm fa llarga l'espera per saber com evolucionarà tot.
Ahir vespre estava ordenant uns llibres i vaig llegir entre els Tintins el títol "Vol 714 a Sidney", el vaig fullejar i vaig tenir la sensació de que molts aspectes de la història s'assemblaven a Lost. Poder són obsessions meves, però, serà casualitat?

p.s. magnífic gràfic cronològic de la sèrie al diari Público

dilluns, de febrer 01, 2010

Febrer

 

Free Blog Counter